Sobre
Aquest autoretrat representa una paradoxa de la mirada cap a l’interior, el rostre amb els ulls tancats, una manera d'amagar-se de la realitat que els envolta. El subjecte s’encercla en un estil decoratiu, i podria encaixar dins del gènere modern de la fantasia. La figura es distingeix del fons pel tractament de detalls i valors tonals, cercant la complementarietat entre ells. En aquest treball, la comunicació no verbal juga un paper important, ja que la direcció de la mirada ha estat un punt fonamental en la construcció de la composició.
